-conill
-pebrot verd
-vi blanc sec (opcional)
S’ha de daurar a la paella el conill tallat a trossets. S’afegeix pebrot verd tallat a tires, fins que es fa el conill i es fregeix el pebrot. Perquè no quedi massa sec, podeu afegir a ull un raig de vi blanc.
[@more@]
Un cop hem girat els trossos de carn i han agafat el color daurat faltarà que estiguin realment fets per dins. Com es comprova? Sobretot perquè no hi ha sang al voltant dels ossos, ni el tall de l’os regalima sang. Obrint-ne un tros fins a l’os es comprova que no estigui poc fet o cru.
[@more@]
El cos de pa, els ull d’oliva, la boca de tomàquet, les escates del llom de salami… no és estrany que l’entrepasauri acabi sent menjat sempre que es fica en embolics.
Cuinar "normal" amb nens és molt recomanable per més d’un motiu, però hi ha una cuina específica per a nens, el berenar joguina que presenta l’avantatge addicional del joc.
Com es pot veure, donen un nou sentit a l’expressió "fer-se el berenar". El nen es fa el berenar jugant, juga amb ell, i se’l menja. Interessa sobretot els menors de sis anys, després ja no tant.
Sobre la base de qualsevol pa, i amb una llarguíssima llista d’ingredients on triar, i sense cap més límit que el de la pròpia imaginació, les possibilitats poden ser infinites. Ho il·lustrem amb un parell d’exemples més.
[@more@]
Quants tipus de pasta?
De pasta n’hi ha desenes de formats, però els amos divideixen la pasta eixuta de sèmola en "lunga", "corta" i "pastina", les boletes i peces petites de les sopes. En general, un plat de macarrons es pot fer amb qualsevol pasta curta, i d’espaguetis amb qualsevol pasta llarga. En teoria qualsevol pasta es pot fer amb qualsevol acompanyament, però hi ha combinacions consolidades com ara els "espaguetis a la carbonara" o les pastes curtes en les amanides amb pasta.
Talleu el xorisso (vermell, picant a gust) en rodanxes i feu-les a la paella amb vi blanc, rebaixeu. És el greix que desprèn l’embotit barrejat amb el vi allò que donarà gust al plat. Bulliu macarrons o qualsevol pasta curta, barregeu-los a la paella amb el xorrisso i el vi.
[@more@]
Talleu el carbassó a rodanxes, salteu-lo, i reserveu-lo. Els espaguetis ja bullits els barregeu amb l’oli de saltar el carbassó, a la mateixa paella. Fent els plats, obriu un lloc al centre i poseu-hi el carbassó. Acompanyeu amb parmesà en abundància.
[@more@]
-foie gras, llet i xerès sec per a la salsa
-pollastre, en trossets petits
-macarrons, o pasta curta
Escalfeu la llet i aboqueu un tros de foie gras, i aneu remenant. El foie gras es desfarà. Afegiu-hi un raig de xerès. Mentrestant haureu posat a fer a la paella pollastre en trossos petits, i a bullir l’aigua per a macarrons o qualsevol pasta curta. Es barreja tot en un bol o safata. Molt millor amb parmesà abundant.
[@more@]po
Encara hem d’obrir categories, perquè no podíem deixar de parlar de la verdura.
-llenties, porro, ceba, pastanaga, pebre verd, julivert i una patata ben maca.
Poseu a bullir les llenties en una cassola. Si les heu posat en remull la nit abans es faran més ràpid. Poseu-hi també la verdura en trossos petits. Cap a la mitja hora, poseu la patata tallada en daus i continueu remenant. Sal, oli i sec o caldós a gust, segons l’aigua que hi aneu afegint.[@more@]
Iniciem una categoria nova sobre cuina i nens. Una de les formes de distreure una criatura petita (de 4 a 8 anys) és a la cuina. Pot fer un munt de tasques auxiliars, des de rentar verdura i tallar-la amb ganivets poc esmolats fins a batre ous, el que sigui. Aquí però presentarem sota "cuina i nens" plats concebuts específicament per a nens, i que tenen en comú convertir el menjar en un joc.
El cistellet de tomàquet i tonyina es fa agafant un tomàquet madur i més aviat gran. Es talla a tres quarts d’altura, i amb una cullera es buida la polpa i es barreja amb tonyina o bonítol, i s’hi poden afegir combinacions d’olives verdes, pebrot rostit, tant fet a casa com en conserva, i trossets d’ou bullit. La barreja es torna al tomàquet buit, el qual s’ha d’omplir bé, apretant amb la forquilla, i al final es tapa el tomàquet amb el tros tallat. És fonamental que aquesta tapadora conservi la tija, perquè el nen la pugui estirar i obrir el tomàquet farcit com si fos un cistell o una capseta.
[@more@]actualització
1. Passeu per la paella amb una mica d’oli trossets de cansalada (en venen a punt per cuinar), i després trossets de ceba tallada ben petita, amb una mica de vi blanc sec, i deixeu-ho rebaixar, amb poc foc. De cansalada i ceba millor més que poc.
2. La cansalada i la ceba s’afegeix als espaguetis, també s’afegeix un rovell d’ou per cada dos comensals, i es barreja tot. El xef anglès Heston Blumenthal, del restaurant The Fat Duck, publica la seva [recepta] al Times amb rovells crus i sense crema o llet (gràcies, [Horrorós]).
3. Els espaguetis multipliquen el pes per 2,5, o sigui que 80 grams de pasta eixuta fan 200 grams al plat, prou per la majoria dels adults.
4. Sobre el plat es posa pebre a gust del consumidor, negre o blanc, mòlt. El pebre mòlt guardat s’acaba convertint en serradures. És millor conservar-lo sencer i moldre’l cada cop que es necessiti, amb un molinet especialment dedicat a aquest ús.
5. Altres opcions: l’Amanda es decanta per posar crema de llet cap al final de la cocció de la cansalada i la ceba. Es pot substituir la ceba per un dent d’all per a cada dos comensals, tallat ben fi. Al final també s’hi pot afegir formatge parmesà rallat.
[@more@]
