actualització
1. Passeu per la paella amb una mica d’oli trossets de cansalada (en venen a punt per cuinar), i després trossets de ceba tallada ben petita, amb una mica de vi blanc sec, i deixeu-ho rebaixar, amb poc foc. De cansalada i ceba millor més que poc.
2. La cansalada i la ceba s’afegeix als espaguetis, també s’afegeix un rovell d’ou per cada dos comensals, i es barreja tot. El xef anglès Heston Blumenthal, del restaurant The Fat Duck, publica la seva [recepta] al Times amb rovells crus i sense crema o llet (gràcies, [Horrorós]).
3. Els espaguetis multipliquen el pes per 2,5, o sigui que 80 grams de pasta eixuta fan 200 grams al plat, prou per la majoria dels adults.
4. Sobre el plat es posa pebre a gust del consumidor, negre o blanc, mòlt. El pebre mòlt guardat s’acaba convertint en serradures. És millor conservar-lo sencer i moldre’l cada cop que es necessiti, amb un molinet especialment dedicat a aquest ús.
5. Altres opcions: l’Amanda es decanta per posar crema de llet cap al final de la cocció de la cansalada i la ceba. Es pot substituir la ceba per un dent d’all per a cada dos comensals, tallat ben fi. Al final també s’hi pot afegir formatge parmesà rallat.
[@more@]
Els espaguetis a la carbonara consisteixen només en això? Mai ho haguera dit… Demà me’n faré uns a veure què. Felicitats pel nou blog, Antoni, tens cops amagats.
Ostres, chaland, anava a preguntar el mateix que tu
Jo pensava que aquesta textura pastosa i blanquinosa que tenen era perquè s’hi afegia farina o ves a saber què. Abans (abans vol dir fa més de 10 o 15 anys) em passava el dia menjant espaguetis a la carbonara, però va arribar un moment que me’n vaig cansar fins agafar-los mania, i ara potser fa tres o quatre anys que ni els tasto. Però, mira, ara m’han tornat a venir de gust 
Jo sí que pose crema de llet a la salsa carbonara, i canvie la ceba per all. És així com ens agrada a casa. I formatge, molt de parmesà ratllat. Li dóna un sabor fort i gustós.
Hola!
Jo també els faig amb crema de llet i formatge tot i que també havia sentit l’opció del ou. Des del dia que els vaig fer que soc la cuina oficial del pis (d’estudiants).
A veure si algun dia pots explicar o comentar com fer les clares d’ou a punt de neu, no me’n surto, i he provat ficant-hi una mica de sal. I no es val dir fer-ho amb la batedora electrica.
Jo tambe els hi afegeixo crema de llet o, si no en tinc, directament llet. Estic plenament d’acord amb n’antoni pel que fa al pebre acabat de moldre, per aixo -si em permets fer propaganda- recomano els molinets de pebre negre de ducros (http://www.ducros.es/productos/pimienta/set_pimienta.htm)
, el molinet de pebres exotiques i sal marina de “sal costa” (el vaig comprar a una botiga d’olis molt maca del mercat de santa caterina, aneu-hi! la remodelacio del mercat es acollonant i la botiga te uns productes excepcionals), i uns molinets que he comprat a mallorca de la marca ukuda iafrica: un es diu swahili lemon pepper mill (pebre negre en gra, pebre blanc en gra i llimona), i l’altre moroccan harissa spice hill (chiles, sal marina, comi, cilantre, all i menta), ideals per a carns, peixos, verdures …
Mira, fins ahir per la tarda no havia recordat que volia provar la manera com els cuina el Heston Blumenthal del restaurant The Fat Duck (un Ferran Adria a l’anglesa, perque ens entenem). Ho he postejat al meu blog, en angles i castella, aqui -recepta per a 6 persones, adapteu quantitats per a menys!!!- : http://solongandthanks.blogspot.com/2005/09/yesterday-we-tried-cooking-spaghetti.html
La novetat es que no cal fer servir crema de llet, ni llet ni raves! Es fan servir rovells d’ou…crus! Ahir ho vam provar a casa. Mmmmmm…. es la millor carbonara que he provat mai!
Ai ves, aixo em passa per llegir rapid, la recepta del Heston es quasi com la original de l’Antoni, amb la diferencia que el Heston no posa vi sino all. Ja em perdonareu la redundancia del comentari anterior, doncs!
L’ou cru, batut i barrejat amb la pasta, trobo que és, realment, deliciós.
Dons jo els espaguetis a la carbonara els faig amb:
xampinyons, tallats finets, bacon i una mica de ceba.Molt a poc a poc cuinat pq tot quedi ben daurat.
En un bola part barrejo la crema de llet i un rovell d’ou per cada dues persones, una mica de pebre,nou moscada i sal. Baixo la temperatura de la paella i afageixo la salsa i deixo que es redueixi lentament.
Mentrestant he bullit els espaguetis “al dente” es el passat per aigua calenta i els he barrejat amb una mica de mantega. Els posseu en una safata i afegiu la salsa i com sempre he llegit força parmesã.
Dons jo els espaguetis a la carbonara els faig amb:
xampinyons, tallats finets, bacon i una mica de ceba.Molt a poc a poc cuinat pq tot quedi ben daurat.