El cos de pa, els ull d’oliva, la boca de tomàquet, les escates del llom de salami… no és estrany que l’entrepasauri acabi sent menjat sempre que es fica en embolics.
Cuinar "normal" amb nens és molt recomanable per més d’un motiu, però hi ha una cuina específica per a nens, el berenar joguina que presenta l’avantatge addicional del joc.
Com es pot veure, donen un nou sentit a l’expressió "fer-se el berenar". El nen es fa el berenar jugant, juga amb ell, i se’l menja. Interessa sobretot els menors de sis anys, després ja no tant.
Sobre la base de qualsevol pa, i amb una llarguíssima llista d’ingredients on triar, i sense cap més límit que el de la pròpia imaginació, les possibilitats poden ser infinites. Ho il·lustrem amb un parell d’exemples més.
[@more@]
Ai quin fàstiiiic
Sembla molt porquejat!