anem a descobrir la sopa d’all

Quadern de cuina és un blog per descobrir a la sopa d’all. La sopa d’all és barata, fàcil i ràpida de preparar. I sobretot, és bona (si no et molesta l’all). La sopa d’all és fast good.

[@more@]

Qui “descobreix la sopa d’all” descobreix allò que ja sap tothom. Per algun transtorn mental momentani confon la seva realitat, la seva descoberta, amb la realitat general. Anuncia la descoberta i la gent, com és lògic, se’n enriu: no és agradable sentir-se dir que descobreixes la sopa d’all.

Amb tot, l’expressió és paradoxal. És una herència d’altres temps: avui no està gens clar que tanta gent pugui, vulgui o li importi un rave agafar l’olla, l’aigua, l’all i fer sopa d’all de veritat. Serien més els qui associarien “fer sopa” a obrir un sobre de Gallina Blanca i barrejar-lo amb aigua calenta.

Nosaltres ens dirigirem als altres. A la minoria que per "fer sopa" entén agafar una olla amb aigua, uns ingredients, etc. Farem un blog pensat per imprimir els posts i penjar-los a l’extractor amb imans.

Per tant només parlarem de xefs a través de les seves receptes. No parlarem de restaurants ni de gastronomia en la literatura: no citarem Josep Pla ni una sola vegada.

Suposarem que a qui ens segueix li agrada cuinar. Que té un passat, com tothom: va fer cuina de supervivència, i un bon dia es va dir que en la vida hi ha d’haver alguna cosa més que ous remenats, entrepans de tonyina i llaunes de mongetes.

Suposarem també que aquesta persona inquieta es va posar a buscar nous camins, i es va perdre en un mar de llibres, webs i milers de receptes. Per tant no veu clar això de comprar-se llibres i hardware de cuiner, ni d’acumular el rebost mínim. Ni tampoc vol tenir res a veure amb genteta capaç d’inventar-se noms de plat de dues o tres línies.

Aquesta persona vol menjar millor, però sense perdre allò de bo que té l’esperit cuina de supervivència, que és la simplicitat i la rapidesa.

La simplicitat perquè és una cosa positiva en si mateixa. La rapidesa perquè la vida moderna obliga: ningú es vol passar gaire més d’una hora a la cuina, com a molt dues els dies de festa.

Tot i amb això, confiem en no caure en l’altre extrem, i donar la falsa impressió que cuinar és fàcil i no demana calma, concentració i paciència per anar corregint errors i perfeccionant tècniques.

Es tracta, en una paraula, de veure si és possible compartir coneixements culinaris reals. L’èmfasi no el posarem en com fer la truita de patata, sinó en exposar els pros i contres de les dues escoles de pensament dominants, que són tallar la patata en daus o bé tallar-la en rodanxes. També donarem veu als heterodoxos que hi afegeixen carbassó.

Seran especialment benvinguts els trucs i receptes que aporteu a través dels comentaris.

[Nota obligada: “Fast good” és un terme encunyat per Ferran Adrià. No ens hem preocupat de saber en quin context el fa servir, per tant no diem que “fast good” aquí sigui el mateix que per a lamegaestrella catalana de la gastronomia mundial.]

Tweet